El que semblava una ruta familiar de "Domingueros", es va convertir en un duríssim entrenament, degut a que teníem un fortíssim vent en contra que cada vegada que traspassàvem en un túnel (n'hi ha uns 40), posava a prova la nostra capacitat aerodinàmica en una rampa contínua que sumava metres de desnivell total acumulat sense gairebé adonar-nos.
A part d'això, la capacitat pedaladora d'un Miquel, a ple rendiment, seguit d'un incansable Toni ens van arrossegar a un ritme fortíssim, encara que en Miquel ens volia regalar un cistellet per a la bici, ja que el nostre ritme no li semblava adient, tant és així que es va passar de llarg l'arribada quan anava a més de 30 km/h.
La tornada no havia de tenir massa historia clar!, si el vent hagués continuat bufant en el mateix sentit, però nooo!, ens va tornar a tocar en contra, i nosaltres pedalant a un ritme de persecució per equips, o més aviat per parelles...o de 2 bojos tirant a sac! i la resta seguint com podíem.
Cal dir que el paisatge és molt maco, s'aprecia un riu Ebre a plena capacitat d'aigua, les estacions de l'antic carrilet, encara que en reformes, porten records d'un passat que s'intenta recuperar, i quan la ruta s'endinsa a la muntanya el paisatge és magnífic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada