Feia molt de temps que els membres de la colla en parlàvem sobre les ganes que teníem de realitzar aquesta ruta. Fa anys, en Sergi, havia estat molts cops visitant la Presó del Capolatell i el Pla de Busa amb els amics. Ens en parlava sovint, sobre les meravelloses vistes, i de que semblava impossible que en una zona tan agresta, de cop s'alcés un altiplà tan immens.
Un cop vam decidir que d'aquest any no passava, vam començar a buscar quin seria el recorregut adient, havia de ser circular, així no depeníem de ningú.
Vam veure la ruta que fa anys havien realitzar uns companys de BTT sense GPS, i segons les seves explicacions vam poder dissenyar una ruta no massa llarga, i a priori no massa dura.
Es tractava de sortir des de el Pont de Llinars, al quilòmetre 20 de la carretera comarcal que va de Berga a Sant Llorenç de Morunys, just en el camí GR que porta cap a Sant Pere de Graudescaldes, i pujar fins el Pla de Busa per després tornar per l'altra bessant. En total, 28 km no reals, perquè estaven comptabilitzats al realitzar la ruta sobre plànol i uns 1000 metres de desnivell també teòrics. Sincerament, no vam veure gaire complicació...
Finalment, 15 de nosaltres vam decidir que el dissabte dia 22 de setembre, enllestiríem aquest assumpte pendent.
UNA MORT ANUNCIADA:
A les 7.00 del matí ens posàvem en marxa i 30 minuts després ja ens trobàvem tots a l'estació de servei de Montserrat.Al arribar al Pont de Llinars, començàvem a muntar tot l'equip, preparant-nos per si les previsions meteorològiques encertaven i queien els ruixats previstos. El cert és que feia molt de sol, i el dia s'aixecava clar i amb una temperatura molt agradable.
Tots en teníem moltes ganes de començar, però a pocs minuts d'iniciar el recorregut, ja veiem una mica com seria la "sortideta" ja que els camins no es trobaven en força bon estat i juntament amb inclinacions fortes, obligaven a baixar de la bici massa sovint...
Un cop abandonàvem la vall on es trobava Sant Pere de Graudescaldes, érem conscients que tocava patir, potser no n'érem prou conscients...
La pujada es feia duríssima..., rampes amb pendents quasi bé impossibles de realitzar a sobre de la bicicleta, que a més a més, no donaven cap descans ja que no hi havia cap pla per poder recuperar-nos, i així durant 5 km que obligaven a posar-nos al límit de les nostres forces.
Un cop aconseguíem arribar a dalt del Pla de Busa, les cares de tothom reflectien la satisfacció per haver pogut completar un tram de recorregut dels més forts que recordem.
El Pla de Busa s'alçava tot just al davant, i calia fer unes fotografies aprofitant el meravellós dia que feia.
Al cap d'uns minuts arribàvem a les cases del Rial de Busa, on ens esperava un bon àpat per recuperar totes les forces que després necessitaríem per afrontar la tornada.
Un cop havíem dinat, es feia complicat tornar a agafar la bicicleta, però no quedava més remei si volíem visitar el mirador i la Presó del Capolatell.
Al arribar el mirador la vista es feia absolutament increïble. Encara que el dia començava a complicar-se, podia perfectament observar-se ben lluny el Port del Comte, i Sant Llorenç de Morunys
Un cop recuperàvem l'alè, ens disposàvem a baixar fins a la presó del Capolatell, uns 200 metres més avall del mirador. La única manera de creuar era mitjançant un pont instal·lat, que lògicament antigament no hi era...diu la llegenda que els empresonats, desesperats per no poder sortir, es llençaven al buit
Preparats per iniciar la tornada, encara ens esperava una última sorpresa. Just quan ens trobàvem al ben mig de la presó, el temps no ens va donar ni un minut més i es va posar a ploure de valent.
El trajecte de tornada es feia esgotador...el terra ben humit i enfangat, s'enganxava els neumàtics i calia tornar a baixar de la bici sovint.
Finalment després de quasi dues hores més, arribàvem al cotxe molt molt cansats. Però amb la satisfacció d'haver finalitzat una ruta molt dura. L'estat en el que van quedar les bicicletes i nosaltres es pot veure en la fotografia següent que parla per si sola.
Potser algun dia hi tornarem...
Crònica: Sergi
Fotografies: Sergi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada