Una setmana després de realitzar la Duatló de Viladecans, i sense massa temps per descansar, m'inscric a la IV Cursa de muntanya de Castellbisbal.
Una cursa que em fa molta il·lusió, donat que es tracta de la meva primera cursa a "casa" des de que m'he aficionat al trail. És cert que a Castellbisbal n'he corregut d'altres com la Eternal Running, però més des d'un punt de vista de diversió.
Així doncs, amb ganes i il·lusió arribo només mitja hora abans de l'inici, donat que la sortida està pràcticament al costat de casa. Com sempre, torno a estar molt ben acompanyat per la meva dona, la Myriam i els meus fills Joel i Júlia, també la meva mare, la Mercè, la meva sogra, la Dolors i l'Àngels.
A 10 minuts de l´inici de la cursa començo a escalfar, em preparo la meva música i com sempre, em col·loco últim de la graella de sortida.
Es dóna el tret de sortida i amb una barreja de nervis i motivació passo per davant de tota la família que m´anima efusivament.
Comencem per uns 200 metres per asfalt on intento trobar el meu ritme i avançar un quants corredors, donat que una vegada comencin els camins de muntanya és més difícil fer avançaments. Comencem els camins de terra passant per la gossera de Castellbisbal on molts gossos ens "animen", i enfilem la primera pujadeta senzilla per entrar en calor. Una vegada a dalt, quan pensava que baixaríem pel camí habitual, ens desvien literalment "barranc abaix". Camí molt estret on estic més pendent de no caure què de mantenir el meu ritme, amb corredors davant i darrera que dificulten la baixada.