Duatló dels Pèlags

És la meva primera Duatló que realitzo, i després de provar curses trail, tenia "mono" de provar una Duatló i juntament amb el Toni Trujillo vam decidir fer aquesta, la 2ª Duatló de Vilobí del Penedès.

Ens aixequem a les 6:30 del matí amb una pluja molt fina, però tenia tantes ganes d'arribar a Vilobí que encara no em suposava cap problema. Carreguem bicis, i després de 30 minuts de carretera arribem al poble de Vilobí on la pluja cau amb mes intensitat i pensant que enlloc de fer una Duatló acabarem fent un triatló amb tanta aigua.

Una vegada em recollit els dorsals, i aparcat les BTT als boxes (camp de terra amb un pam d´aigua, et pots fer una idea de com acabarà el box) jeje!

Ens posem a escalfar sota una pluja que no s'aturava. Preparats a la meta, es dóna la sortida i una vegada fem els primers 100 metres ja no importa ni la pluja ni el fang, només les ganes d'arribar amb un bon temps. Juntament amb en Toni, anem avançant a forces corredors preguntant-nos si és que estem massa forts o si anem massa animats i acabarem fosos. Tot i així, anem al nostre ritme, i als primers kilòmetres veig el primer corredor lesionat a la cuneta...un menys :)

Comença la primera pujada i aquí és on el Toni s'allunya, jo mantinc el ritme de 10 km/h. Una vegada a dalt, el fang es fa ben present pel que cal evitar patinar i buscar punts on no hi hagi fang.

Fets els 6 primers kilòmetres, entro a boxes animant al Toni. Amb les mans glaçades, la pluja, el cansament i el fang es fa difícil canviar-se les bambes per les botes de la bici. Però una vegada superada la "prova" de canviar-me, agafo la bici i surto corrents cap a la sortida de boxes, pujo a la bici i amb moltes ganes començo a pedalejar amb força! Tanta força que a les primeres pujadetes em noto cansat, així que baixo el ritme i decideixo anar a un ritme constant!

Van passant els kilòmetres i me n'adono que no hi ha gaire desnivell però el fang ho dificulta prou. Terreny pesat i molt fangós. Peus, pit, cara, cul...tot empapat i enfangat, seguim avançant corredors fins que de sobte em salta la cadena. RES GREU ...uf! Posada la cadena segueixo amb força i ganes. En un dels punts hi ha tant de fang què hem de baixar de la bici i córrer a peu uns 50 metres. Res que no et faci gaudir de la cursa.

Quan veig el rellotge que porto uns 18 km, ja començo a tenir ganes d'arribar i deixar la bici. Ja som al poble, la gent anima. Al box-piscina canvio la bici per les bambes de nou, surto corrents amb un troç de plàtan. Començo a córrer i enlloc de peus tinc dos glaçons, però a mida que passa el temps vaig entrant en calor. De cop i volta una pujada molt pronunciada! L´agafo amb tranquil·litat però amb força! Un cop a dalt em noto millor del què em pensava i segueixo avançant alguns corredors, fins que per fi veig la meta. La satisfacció de poder acabar una Duatló és enorme.

La conclusió és que repetiria, però fer-la en un dia amb sol i terreny sec, està clar que no tindria les mateixes sensacions, i seria més senzilla i més rapida que amb pluja! De tota manera el Toni i jo vam quedar molt satisfets de la cursa.