Mallots 2013

Aprofitant la empenta de la nova pàgina web, podríem pensar en fer-nos uns mallots nous de cara a l'any 2013.

Us comento el que he pogut trobar...

Primer tenim la opció de Inverse, els que ens van fer els mallots ja fa anys, les jaquetes són d'una qualitat encara més alta que la que tenim, i els preus no són en absolut descabellats per la qualitat que ofereixen. De fet, si mirem una jaqueta i un mallot de qualsevol marca, el seu preu és molt major. Estem parlant de 76€ la jaqueta i 35€ el mallot, totalment personalitzats i amb un nou disseny.

Per altra banda, el problema és que si demanem un nombre petit, et fan un recàrrec .. llavors hi ha una altra opció, un pel més cara però que no hi posen cap pega en el nombre d'unitats, podem demanar inclús 1 sola unitat.

En parlem tranquil·lament i fem un sondeig de qui estaria interessat en adquirir les noves equipacions, i si som un grup com l'altra vegada, podem estrenar roba l'any 2013. Que us sembla la idea??

Aquest és el disseny actual, i que em penso podem millorar mantenint els colors.

Salutacions,

Any nou Blog nou - Torna AFIBIKE

Iniciem l'any com ha de ser, amb molts propòsits, un d'ells tornar a agafar la bicicleta, hem netejat el GPS rovellat, i per documentar-ho iniciem aquesta nova aventura amb la creació d'un blog. 

Antigament ja havíem gaudit de la pàgina web AFIBIKE.com, a veure si tenim més sort i aquest nou format ens engresca a participar més sovint.

De moment només vull donar-vos la benvinguda, i agrair-vos l'accés, desitjant poder rememorar instants com els de la fotografia.

Serra de Busa (mirador a Sant Llorenç de Morunys)

Afibike

Pedalada del Montnegre

Teníem molt bones expectatives en front aquesta ruta i a més és una zona força desconeguda per nosaltres. Ben d'hora ens posàvem en marxa cap a Sant Celoni per iniciar l'excursió. Amb l'ajut del GPS realitzaríem la ruta que havíem aconseguit dels nostres companys de Bttmania.org, que des d'aquí agraim per la bona feina que realitzen.

Al arribar el fred feia la seva aparició i no hi havia més remei que abrigar-nos fins les orelles mentre muntàvem les bicicletes i preparàvem tot l'equip per iniciar la sortida.

De seguida que comencem a endinsar-nos cap al Montnegre ens adonem de quina serà la tònica de la sortida, fortes baixades i a continuació fortes pujades, una ruta molt trencacames.

Després d'una llarga ascensió arribem al monestir de Sant Martí del Montnegre, parada obligatòria i fotografies de rigor.

Tagamanent

La "sortideta" cap al Tagamanent, va ser una celebració prèvia del dia del treball, per què es va treballar, i de valent. Sobre les 9.00 h del matí arribàvem a Aiguafreda per realitzar la pedalada que dies abans els companys de Gafarrons havien organitzat i que molt amablement ens van enviar al igual que el company Lluís de Vic.

Un cop teníem les bicicletes muntades, ja feiem les primeres pujades. Al cap de 2 km de marxa ja havíem fet prop de 300 mts. de desnivell. I no gaire més tard atacàvem rampes asfaltades de fins al 24%, encara que sempre és millor anar sobre terra, que és lo nostre.

Les Guilleries

El dia s'aixecava sense pluja i els components de l'expedició: Sergi, Josep, Pere, Rodrigo i Miquel ens posàvem en marxa direcció Santa Coloma de Farners. Mentre anàvem per l'autopista ja veiem les primeres gotes amb l'esperança de que no empitjorés (que inconscients...).

Un cop arribem a Santa Coloma de Farners i preparats amb roba impermeable comencem a endinsar-nos cap a la zona de les Guilleries  Després d'un tram d'asfalt abandonem la carretera poc transitada per començar l'ascensió cap a Can Huix, s'ha d'especificar que nosaltres ens vam confondre i vam realitzar la ruta en sentit invers, això fa que la pujada fins a l'ermita de la Mare de Deu del Pedró sigui força més dura que si es fa en sentit invers. Durant tota l'ascensió vam tenir la pluja com a companya ja que quan vam arribar a la taverna del Sobirà estàvem tan mullats que ens feia inclús vergonya entrar a menjar alguna cosa. Cal dir que es van portar d'allò més bé amb nosaltres, inclús ens van posar una olla amb brases a sota la taula per poder calentar els peus que portàvem empapats.

Un cop recuperats del fred i de la gana només calia abrigar-nos bé amb paper de diari per poder afrontar el descens de quasi 20 km on per sort ja no va ploure més.

Al arribar a Castanyet la pista asfaltada ens feia abandonar el camí ple de fang des de la taverna del sobirà.

PONT D'ARSEGUEL - NAS PEL CADÍ MOIXERÒ 25-08-06

Aquesta vegada varem sortir, en Pere, en Carles, l'Albert i Jo mateix. L'Albert (germà d'en Carles), company de rutes pirenaiques, no és encara un afibiker, aviat el fitxarem. 

 Diferents situacions catastròfiques van reduir l'equip inicial (en Josep es trenca els lligaments del genoll, en Sergi troba feina nova i s'ha de posar a treballar abans del convingut, i per últim en Miquel i la seva família......)

Ruta verda de Tortosa

El que semblava una ruta familiar de "Domingueros", es va convertir en un duríssim entrenament, degut a que teníem un fortíssim vent en contra que cada vegada que traspassàvem en un túnel (n'hi ha uns 40), posava a prova la nostra capacitat aerodinàmica en una rampa contínua que sumava metres de desnivell total acumulat sense gairebé adonar-nos.

A part d'això, la capacitat pedaladora d'un Miquel, a ple rendiment, seguit d'un incansable Toni ens van arrossegar a un ritme fortíssim, encara que en Miquel ens volia regalar un cistellet per a la bici, ja que el nostre ritme no li semblava adient, tant és així que es va passar de llarg l'arribada quan anava a més de 30 km/h.

La tornada no havia de tenir massa historia clar!, si el vent hagués continuat bufant en el mateix sentit, però nooo!, ens va tornar a tocar en contra, i nosaltres pedalant a un ritme de persecució per equips, o més aviat per parelles...o de 2 bojos tirant a sac! i la resta seguint com podíem.

Cal dir que el paisatge és molt maco, s'aprecia un riu Ebre a plena capacitat d'aigua, les estacions de l'antic carrilet, encara que en reformes, porten records d'un passat que s'intenta recuperar, i quan la ruta s'endinsa a la muntanya el paisatge és magnífic.

LES GUILLERIES RETURNS 12 D'OCTUBRE DEL 2006:

Un altre any, i com l'home és l'únic animal que tropessa amb la mateixa pedra dues vegades, vam voler intentar la ruta de les guilleries el dia 12 d'octubre. És cert que sabíem quines eren les previsions meteorològiques, però així i tot, teníem l'esperança de que el dia es mantingués.

Mentre anàvem per l'autopista ja ens queia una bona, i al arribar a Santa Coloma de Farners ens vam estar una bona estona dins de la furgoneta, que molt amablement ens va deixar el Dani, pensant a veure que decidíem.

Finalment la veu inconscient d'en Rodrigo va sonar més alta que la dels altres, paraules com: en una hora s'escampen els núvols, o ja no plourà més, són habituals d'aquest meteoròleg frustrat, que a més a més no sol adivinar-la.

Potser és, que era perfectament conscient que no deixaria de ploure, ja que s'acabava de comprar un impermeable de The North Face que es mereixia una bona estrena.

Al preparar les bicicletes, semblava que el dia ens donava una treva, i durant tot l'ascens fins a la Taverna del Sobirà, el cel ens va deixar força tranquils.

Un cop vam esmorzar-dinar, ja que era força tard, les previsions d'en Rodrigo es feien evidents i mentre baixàvem de tornada, ens va caure un aiguat que ens va deixar ben xops. A més el fang no va colaborar en un final de recorregut per recordar.

De tota manera, el cert és que probablement ho tornarem a intentar, el recorregut ho mereix, i el paisatge també.

Sergi

LA SERRA DE BUSA i PRESÓ DEL CAPOLATELL:

Feia molt de temps que els membres de la colla en parlàvem sobre les ganes que teníem de realitzar aquesta ruta. Fa anys, en Sergi, havia estat molts cops visitant la Presó del Capolatell i el Pla de Busa amb els amics. Ens en parlava sovint, sobre les meravelloses vistes, i de que semblava impossible que en una zona tan agresta, de cop s'alcés un altiplà tan immens.
Un cop vam decidir que d'aquest any no passava, vam començar a buscar quin seria el recorregut adient, havia de ser circular, així no depeníem de ningú.
Vam veure la ruta que fa anys havien realitzar uns companys de BTT sense GPS, i segons les seves explicacions vam poder dissenyar una ruta no massa llarga, i a priori no massa dura.
Es tractava de sortir des de el Pont de Llinars, al quilòmetre 20 de la carretera comarcal que va de Berga a Sant Llorenç de Morunys, just en el camí GR que porta cap a Sant Pere de Graudescaldes, i pujar fins el Pla de Busa per després tornar per l'altra bessant. En total, 28 km no reals, perquè estaven comptabilitzats al realitzar la ruta sobre plànol i uns 1000 metres de desnivell també teòrics. Sincerament, no vam veure gaire complicació...
Finalment, 15 de nosaltres vam decidir que el dissabte dia 22 de setembre, enllestiríem aquest assumpte pendent.

UNA MORT ANUNCIADA:

A les 7.00 del matí ens posàvem en marxa i 30 minuts després ja ens trobàvem tots a l'estació de servei de Montserrat.
Al arribar al Pont de Llinars, començàvem a muntar tot l'equip, preparant-nos per si les previsions meteorològiques encertaven i queien els ruixats previstos. El cert és que feia molt de sol, i el dia s'aixecava clar i amb una temperatura molt agradable.

Tots en teníem moltes ganes de començar, però a pocs minuts d'iniciar el recorregut, ja veiem una mica com seria la "sortideta" ja que els camins no es trobaven en força bon estat i juntament amb inclinacions fortes, obligaven a baixar de la bici massa sovint...