dilluns, 14 de juliol del 2014

Diumenges d'Estiu

Darrerament els diumenges estem aconseguint arreplegar un grup nombrós de ciclistes, el passat cap de setmana vam poder trobar-nos amb la colla de Barcelona i Cerdanyola a Can Jané: 



I ahir vam coincidir amb en Toni, el Tito, el Pere, el Miquel i en Sergi, per fer una bona sortida de diumenge. Només mancava en Rodrigo que estava fora de vacances.

El recorregut va ser distret, i força exigent donades les altes temperatures. 

Primer vam anar direcció Molins de Rei per veure si encara baixava aigua per la cascada de la Rierada


dissabte, 22 de març del 2014

NightBikers!! Afibike a la foscor

Com ja sabeu l'activitat dels Afibikers no s'atura, ni el fred, ni el vent, ni la pluja ens fan desistir...bé la pluja només si ja ens ha enganxat fora, si ens enganxa a casa.....

Però molt menys encara ens atura la foscor i l'hivern, i perquè veieu lo bé que ens ho passem tots els dimecres de l'any us adjunto un petit vídeo de la sortideta nocturna amb els nostres focus.

Espero que us agradi.-





diumenge, 23 de febrer del 2014

I Volta Afibike a Collserola

Avui diumenge 23 de febrer, hem decidit fer una d'aquelles rutes que fan afició. Es tractava principalment de fer una ruta més llarga de lo habitual, de cara a entrenar-nos per la Pedals de Foc. 

La idea era realitzar una ruta de 62 km pujant per Can Borrell i Can Jané, i donant la volta fins a Sant Pere Martir i Molins de Rei. 

Finalment però, no hem realitzat la ruta des de Sant Cugat sinó des de Cerdanyola per Can Coll, pel que haguéssim registrat més de 75 km, però se'ns ha fet molt tard i al arribar a Sant Pere Martir hem hagut de tirar pel dret baixant per Sant Feliu del Llobregat.


dissabte, 22 de febrer del 2014

IV Cursa de muntanya de Castellbisbal

Una setmana després de realitzar la Duatló de Viladecans, i sense massa temps per descansar, m'inscric a la IV Cursa de muntanya de Castellbisbal.

Una cursa que em fa molta il·lusió, donat que es tracta de la meva primera cursa a "casa" des de que m'he aficionat al trail. És cert que a Castellbisbal n'he corregut d'altres com la Eternal Running, però més des d'un punt de vista de diversió.

Així doncs, amb ganes i il·lusió arribo només mitja hora abans de l'inici, donat que la sortida està pràcticament al costat de casa. Com sempre, torno a estar molt ben acompanyat per la meva dona, la Myriam i els meus fills Joel i Júlia, també la meva mare, la Mercè, la meva sogra, la Dolors i l'Àngels.

A 10 minuts de l´inici de la cursa començo a escalfar, em preparo la meva música i com sempre, em col·loco últim de la graella de sortida.


Es dóna el tret de sortida i amb una barreja de nervis i motivació passo per davant de tota la família que m´anima efusivament.


Comencem per uns 200 metres per asfalt on intento trobar el meu ritme i avançar un quants corredors, donat que una vegada comencin els camins de muntanya és més difícil fer avançaments. Comencem els camins de terra passant per la gossera de Castellbisbal on molts gossos ens "animen", i enfilem la primera pujadeta senzilla per entrar en calor. Una vegada a dalt, quan pensava que baixaríem pel camí habitual, ens desvien literalment "barranc abaix". Camí molt estret on estic més pendent de no caure què de mantenir el meu ritme, amb corredors davant i darrera que dificulten la baixada.

dilluns, 10 de febrer del 2014

6ª Duatló de Viladecans

Passades unes setmanes de la meva primera Duatló i força animat pel resultat, decideixo inscriurem a la 6ª Duatló de Viladecans, prova puntuable pels campionats d'Espanya de Bombers i Cossos de Policia.

Certamen s'observa un nivell de participants força més alt, a més el desnivell d'aquesta Duatló és molt més elevat que la Duatló dels Pèlags però res em treu ni les ganes ni la il·lusió d'iniciar a cursa..




En un horari de cursa força estrany, les 15.00h de la tarda, a les 12:30h ens decidim anar cap a Viladecans amb un acompanyament de luxe, ja que de ben segur que ningú té tants fans com jo, amb la Myriam, els meus fills, el meu "mànager" Sergi, el Pere i la Dolors, posem rumb a la cursa i en només 25' ja som al stand de la organització.


Una vegada he anat a buscar el dorsal i revisat el estat de la bicicleta, per fer temps abans no obrin els boxes, xafardegem els equips dels altres corredors amb el Pere i el Sergi.

divendres, 7 de febrer del 2014

Duatló dels Pèlags

És la meva primera Duatló que realitzo, i després de provar curses trail, tenia "mono" de provar una Duatló i juntament amb el Toni Trujillo vam decidir fer aquesta, la 2ª Duatló de Vilobí del Penedès.

Ens aixequem a les 6:30 del matí amb una pluja molt fina, però tenia tantes ganes d'arribar a Vilobí que encara no em suposava cap problema. Carreguem bicis, i després de 30 minuts de carretera arribem al poble de Vilobí on la pluja cau amb mes intensitat i pensant que enlloc de fer una Duatló acabarem fent un triatló amb tanta aigua.


Una vegada em recollit els dorsals, i aparcat les BTT als boxes (camp de terra amb un pam d´aigua, et pots fer una idea de com acabarà el box) jeje!


Ens posem a escalfar sota una pluja que no s'aturava. Preparats a la meta, es dóna la sortida i una vegada fem els primers 100 metres ja no importa ni la pluja ni el fang, només les ganes d'arribar amb un bon temps. Juntament amb en Toni, anem avançant a forces corredors preguntant-nos si és que estem massa forts o si anem massa animats i acabarem fosos. Tot i així, anem al nostre ritme, i als primers kilòmetres veig el primer corredor lesionat a la cuneta...un menys :)



Comença la primera pujada i aquí és on el Toni s'allunya, jo mantinc el ritme de 10 km/h. Una vegada a dalt, el fang es fa ben present pel que cal evitar patinar i buscar punts on no hi hagi fang.

dimarts, 4 de febrer del 2014

Santa Coloma de Farners - Sant Hilari de Sacalm

El passat mes de juny finalment vam tornar a la zona de les Guilleries per fer una ruta molt maca sortint de Santa Coloma de Farners i arribant a Sant Hilari de Sacalm.
Només començar ens trobem amb quasi 1.000 metres de desnivell, però l'estat de la pista i el desnivell constant fan que es pugui pujar amb força comoditat. Després ja només es tracta d'anar pistejant fins a Sant Hilari.
De tornada ens espera alguna que altra "pujadeta" que ens fa remoure la botifarra que ens havíem menjat prèviament a la taverna del Sobirà.
Ruta maquíssima en una zona que ens encanta. Us deixo el vídeo resum de la sortida: